Després de la mort del seu marit, la Noemí es va traslladar a la ciutat marroquina d'Essaouira per trobar-se a si mateixa i poder suportar el procés de dol. Allà va redescobrir la seva passió pel dibuix, que no la posava en pràctica des que era una nena.El resultat d'aquesta aplicació de l'art com a teràpia va portar la Noemí a publicar dos llibres il·lustrats en què l'autora transmet els seus sentiments durant el seu dol: "Finestra poètica a Essaouira" i "Tornar".Les dues obres també es van portar a escena per convertir-se en espectacles teatrals. L'escenificació de "Finestra poètica a Essaouira" rep el nom de "Mil futurs" on l'autora transmet el missatge que "la vida és, per a tots, un continu aprenentatge".
